OBRA ACABADA: ABANS I DESPRÈS

Es publiquen les imatges de les obres dirigides per MVG ARQUITECTURA: la façana principal, la posterior, els patis de llums i la claraboia. Les podeu veure al següent enllaç.

http://www.tracrehabilitacio.cat/ca/obra/viladomat234

Els perills de l'AMIANT a la construcció

Adjunto uns enllaços i un petit resum dels perills de l'amiant utilitzat a la construcció, el qual pot afectar seriosament la salut pulmonar. Per a aquells qui no ho coneix o per qui en vulgui saber més.



¿Què es l’amiant?
L’amiant (o asbest) és un producte mineral de gran durabilitat i de cost reduït. Es troba en condicions naturals a formacions rocoses arreu del món. Els principals productors i exportadors d’amiant són Rússia, Canadà, Austràlia i Suràfrica. Està format per feixos de fibres minerals sòlidament unides i molt resistents a la calor, l’abrasió i la tracció. Aquestes característiques ha fet que sigui un material molt utilitzat en productes de gran consum, en la indústria i en la construcció. Les fibres d’amiant utilitzades comercialment pertanyen a dos grups mineralògics: les serpentines (inclouen el crisotil o amiant blanc) i els anfibols (inclouen, entre d’altres, la crocidolita o amiant blau i la amosita o amiant marró).

¿Per a què s’utilitza?
Ha estat utilitzat com a material d’aïllament acústic i tèrmic, en façanes, envans o teulades lleugeres, mantes i teixits aïllants. Per la seva resistència a la fricció s’ha emprat en paviments de vinil, massilles i segellaments, pintures impermeabilitzants, pastilles i capçals de frens, així com en productes de fibrociment com persianes,
canonades, i alguns elements de jardineria i decoració.
Actualment l’ús d’amiant està prohibit a la majoria dels països industrialitzats, però encara s’utilitza en països en vies de desenvolupament. A més, en països com el nostre, on sí està prohibit, molts edificis i elements industrials construïts en dates anteriors a la seva prohibició encara contenen elements d’amiant.

Fonts d’exposició
L’exposició a l’amiant pot ser ocupacional, domèstica o ambiental. La ocupacional és la principal font d’exposició i es dona en persones que han estat exposades a l’àmbit laboral, com ara, activitats desenvolupades als sectors de la construcció, manteniment i restauració d’edificis. A l’exposició domèstica l’amiant arriba a les llars per via indirecta i es dóna en els familiars d’aquests treballadors, quan entren en
contacte amb les fibres que queden a la roba de treball. L’exposició ambiental afecta les persones que resideixen a prop d’un punt d’emissió d’amiant i inhalen la pols dispersa a l’aire. Aquesta situació es pot donar en els països on el subsòl és ric en aquest mineral com succeeix en algunes zones de Turquia, Còrsega i Xipre i als països on s’explota.

¿Per què ens preocupa?
Una de les característiques de l’amiant és que els feixos que el composen poden separar-se amb facilitat en fibres cada vegada més fines, fins arribar a ser microscòpiques. Els productes que contenen amiant no presenten risc per a la salut si les fibres resten fortament unides, però poden ser perjudicials si els materials es trenquen o es desgasten i s’inhalen les fibres quan aquestes són alliberades a l’entorn.

¿Quins efectes poden tenir sobre la salut?
El risc que es presenti una malaltia associada a l’amiant està relacionat amb: la concentració de les fibres presents a l’aire, la duració de l’exposició, la freqüència d’exposició, la mida de les fibres inhalades i el temps transcorregut des de l’exposició inicial. La quantitat d’amiant que conté un producte no està relacionada amb l’augment del risc per a la salut. Les principals malalties associades amb l’exposició a l’amiant són: mesoteliomes, càncer de pulmó i asbestosi.
El mesotelioma és un tumor maligne poc freqüent que es localitza principalment a la pleura (70-90% dels casos), te un llarg període de latència i el pateixen principalment els homes majors de 60 anys. És l’efecte per a la salut més característic associat a l’exposició a les fibres d’amiant.
El càncer de pulmó relacionat amb l’amiant és similar a l’ocasionat pel fum del tabac.
També té un període de latència llarg, i es manifesta de 15 a 40 anys després de l’exposició. Les persones exposades a l’amiant que a més fumen tenen un risc molt més elevat de tenir càncer de pulmó.
L’asbestosi o fibrosi pulmonar per exposició a l’amiant és una malaltia dels pulmons progressiva i d’evolució lenta. Les fibres inhalades causen irritació dels teixits pulmonars, que fa que es produeixin cicatrius que ocasionen insuficiència respiratòria.
L’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC, per les sigles en anglès) ha classificat a totes les fibres d’amiant com a “cancerígenes per als humans”. No es coneix cap nivell d’exposició que no sigui perillós. Com els períodes de latència d’aquestes malalties són molt llargs, moltes vegades es difícil provar que la causa sigui l’exposició a l’amiant. Els factors més importants per a realitzar un diagnòstic són la història d’exposició prèvia a l’amiant i la presència d’alteracions radiològiques.

¿Com està regulat?
El 1978 una resolució del Parlament europeu va declarar l’amiant com a substància cancerígena. A Europa, als anys 90, la majoria dels països europeus van prohibir el seu ús. Al 1999 la Unió Europea va prohibir el seu ús i va donar un termini fins l’any 2005 perquè cada estat membre incorporés la prohibició a les seves pròpies lleis. El 2003 es va prohibir l’extracció d’amiant i també la fabricació i la transformació de
productes del mineral.
A Espanya, al Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto aprovat el 1984, es regulen les activitats relacionades amb la fabricació de productes que contenen amiant, i també les operacions de demolició i manteniment. Des del juny del 2002, en compliment de la Directiva de la Unió Europea sobre l’amiant, es va prohibir la fabricació de productes que el tinguessin inclòs.

font gencat http://www.aspb.es/quefem/docs/Amiant_i_salut.pdf

Altres enllaços d'interès:
vídeo documental del programa 30 minuts
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1783/Exposats-a-lamiant

altres webs d'interès:
http://afectatsamiant.com/cerdanyola.html

http://afectatsamiant.com/

http://www.gencat.cat/treball/doc/doc_28220201_1.pdf

http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/menuitem.32aac87fcae8e050a6740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=5acaa4db7c9af110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5acaa4db7c9af110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

ITE, la nova ITV obligatòria dels habitatges

Des de el 26 de febrer es vigent el Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d'habitatges (ITE) DOGC 26.11.2010, que estableix que hauran de passar una revisió obligatòria tots els edificis d'habitatges plurifamiliars que tinguin més de 45 anys, i els que vagin assolint aquesta antiguitat. 

Exposo aquí uns enllaços d'interès per a tots els propietaris de pisos a Catalunya ja que hauran de passar aquesta revisió en les següents dates segons la seva antiguitat, els terminis màxims per dur a terme la inspecció seran: 

• Anteriors a 1930: Fins al 31.12.2012
• Entre 1931 i 1950: Fins al 31.12.2013 
• Entre 1951 i 1960: Fins al 31.12.2014
• Entre 1961 i 1970: Fins al 31.12.2015 
• A partir de 1971: Fins al 31 de desembre de l'any en què l'edifici assoleixi els 45 anys d'antiguitat

-la tramitació

http://www.coac.net/ITE/pdf/Tamitacio_ITE.pdf
-el Decret 187/2010, de 23 de novembre
http://www.coac.net/ITE/pdf/Decret_ITE.pdf
-informació general
http://www.coac.net/ITE/
-articles tècnics
http://www.tracrehabilitacio.cat/doc/ite.pdf

Rehabilitació de façanes a l'Eixample

Finalització dels treballs de rehabilitació de façanes a 

l'Eixample de Barcelona. 

Realització: 2011